Què passarà aquest estiu? Agenda astronòmica

El passat 21 de juny, a les 18:38, va començar l’estiu astronòmic, una estació que a més de portar temperatures elevades ens deixarà uns quants fenòmens astronòmics interessants.

Segons dades de l’Observatòri Astronòmic Nacional aquest estiu veurem:

  • Un eclipsi parcial de Sol, visible des de l’Àfrica meridional i l’Antàrtida el 13 de setembre.
  • Tres llunes plenes: 2/7, 31/7 i el 29/8.
  • Pluges de meteors, amb les llàgrimes de Sant Llorenç (màxima visibilitat al voltant del 12 d’agost) i la pluja d’estels del Delta Aquàrides (màxima visibilitat cap al 30 de juliol) com a màxims exponents.
  • Venus, Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera part de l’estiu i a la segona meitat de l’estació veurem Saturn, Mart (a primera hora del dia des de principis d’agost), Venus (cap a mitjans d’agost) i Júpiter (a principis de setembre).

A més, si les condicions meteorològiques i lumíniques són les adients, durant aquest estiu també es podran veure nebuloses planetàries i d’emissió, així com les llunes de Júpiter, una gran quantitat de constel·lacions i la franja estelada de la Via Làctia.

Publicat dins de somdeciencies | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Eclipsi parcial de Sol

El proper divendres 20 de març tindrà lloc un eclipsi parcial de Sol. L’ocultació del Sol arribarà a ser de gairebé el 70% del disc solar. Us convidem a seguir-lo de diferents maneres, però mai mirant directament el sol ni utilitzant mètodes casolans (radiografies, diapositives…).

Com observar l’eclipsi de forma segura.

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’exoplaneta Kepler-432b tindrà una vida curta

Si bé, des del 2009 la quantitat d’exoplanetes descoberts no ha deixat de sorprendre als astrònoms, trobar-ne alguns molt més massius i densos que Júpiter, però amb unes dimensions bastant inferiors, tampoc els ha deixat indiferents.

Aquest és el cas de Kepler-432b, un exoplaneta situat a uns 2850 milions d’anys de la Terra.

Descobert per dos equips d’astrònoms diferents de la Universitat d’Astronomia de Heidelberg i de l’Institut Max Planck d’Astronomia (els dos d’Alemanya) aquest peculiar exoplaneta destaca pel poc temps de vida que li queda.

La particular òrbita de l’exoplaneta, petita i molt allargada que el porta a apropar-se i allunyar-se molt de la seva estrella en molt poc temps, combinada amb l’expansió d’aquesta última faran que, d’aquí menys de 200 milions d’anys, Kepler-432b es vegi absorbit per la seva estrella, Kepler-432.

Recreació de l’òrbita del Kepler-432b (fotografia extreta del diari Ara)

Podeu llegir el treball del grup d’investigadors fent clic aquí.

Publicat dins de somdeciencies | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Música i cervell

Els científics han estudiat el funcionament del cervell quan s’escolta música i s’han sorprès de la quantitat de zones del cervell que s’estimulen. Quan van estudiar el cervell d’aquells que es dediquen a interpretar i tocar algun instrument es van adonar de la quantitat sorprenentment ràpida de processament d’informació en seqüències complexes que realitzen.

Tot i que la investigació és relativament nova els neurocientífics van descobrir que tocar un instrument involucra gairebé totes les àrees del cervell alhora.

Mireia Freixas Berenguer

Publicat dins de somdeciencies | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

abejas como antibióticos

abellaEl descubrimiento ha sido realizado por un grupo de investigadores de la Universidad sueca de Lund, Suecia.

13 bacterias del ácido láctico del estómago de las abejas, deben ser tratadas con miel, agua y azúcar. Esta mezcla producirá sustancias antimicrobianas que acabarán con los gérmenes resistentes a los antibióticos.

Este descubrimiento podría ayudar a la comunidad médica a resolver el problema de la resistencia global a los antibióticos. El próximo paso de los investigadores será probar el remedio en los humanos.

La curación se produce entre una y tres semanas pero tiene lugar aunque sean heridas crónicas.

Paula Codina

Publicat dins de somdeciencies | Deixa un comentari

La vida dels gossos

gossosCom tots sabem, els gossos són un animal de companyia molt comú i important per a les persones. Fins i tot ho diu la famosa frase “El perro es el mejor amigo del hombre”.

Dos investigadors de la Universitat de Washington tracten d’allargar la vida d’aquests animals. Matthew Kaeberlein i Daniel Promislow preparen uns assaigs clínics per comprovar si el sirolimus pot augmentar l’esperança de vida d’aquests animals.

Keaberlein afirma que no només s’allarga l’esperança de vida, sinó que moltes malalties causades per la edat han millorat amb el sirolimus, el funcionament cardíac millora, el càncer es retarda i millora el funcionament immunològic i el cognitiu.

Aquest medicament funciona seleccionant una proteïna que regula el ritme de les cèl·lules que produeix el cos. Si el sirolimus aprova la seva eficàcia en els gossos també podria fer-ho en les persones. Keaberlein diu que el medicament podria ser un punt d’inflexió en l’àrea de la medicina preventiva.

Un altre punt important de tot això és que els gossos són una de les espècies més variables del planeta, es a dir, entre ells són molt diferents. Aquesta variabilitat fa que siguin un objectiu d’estudi perfecte per els investigadors per comprovar l’efectivitat del medicament dins d’una espècie amb una gran variabilitat genètica.

Laura Castro

Publicat dins de somdeciencies | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La salut en un xip

xipLa majoria de vegades, el procés de diagnosi d’una malaltia sol ser llarg i complicat. És per això, que un grup de científics del Centre d’Investigació d’Estudis Avançats del Instituto Politécnico Nacional de Monterrey, de Mèxic, dirigits pel doctor José Luis García Cordero, estan desenvolupant una nova tecnologia en forma de xips per la detecció de malalties, la qual es podria utilitzar en una consulta mèdica per tal d’identificar en pocs minuts la presència d’alguna patologia. La finalitat d’aquest xip no seria tan sols detectar diferents tipus de càncer, sinó també malalties degeneratives, com la diabetis, entre d’altres.

Els xips són similars als transistors de silici utilitzats en aparells electrònics i ordinadors, però a diferència d’aquests, estan formats per canals micromètrics de plàstic per on passen les mostres de sèrum extretes de la sang del pacient. Aquests xips estan recoberts d’anticossos els quals reaccionen davant la presència de proteïnes d’alguna malaltia. La proteïna, s’hi enganxa, i mitjançant l’acció d’un altre anticòs de detecció, i a través d’un microscopi de fluorescència, podem identificar la proteïna de la malaltia en concret.

El desenvolupament d’aquest nou sistema de diagnòstic té com a finalitat ajudar a la detecció precoç de certes malalties a fi de poder millorar les expectatives sobre el tractament d’aquestes, i reduir els costos per l’atenció mèdica de pacients.

Gemma Badia Torras

Publicat dins de somdeciencies | Etiquetat com a , | 1 comentari